La franja divisoria dels dos blaus

Hi ha una franja divisòria
que uneix els dos blaus,
amb subtilesa i constància
van teixint somnis 
a la llera de la franja.
Sense pressa, sense pausa,
d'il.limitades formes,
d'infinits colors...
van traçant un fil conductor,
per viatjar en les profundes
llacunes deshabitades.
El rostre del somni traça el desig,
pinta la nuesa en el torç de lluna blanca.
La cadència del gest s'acompassa,
imperturbable habitant de l'estança,
immers en la franja divisòria
dels dos blaus.

Van i venen, i retornen

Van i venen, i retornen,

bressolen i atrapen...

com ales de somnis

volant amb el vent,

com miratges de lluna blanca

en nits de seda blava.

Onades salades,

de rostre èteri, indomables.

Van i venen, i retornen,

i esdevenen llant, gemec i pausa.

Amants de la lirica

Eren amants de la lírica,
navegaven en infínits mars
d'aigües salades...
Com dos adolescents,
bevíen l'elixir d'un temps
que no pertoca.
El seu era un amor estrany,
un beuratge de textures
dolces i salades...consistent.
Era un llamp invocant la lluna.
Un silenci a l'esclat de pell.
Un vent que esbatana els cabells.
Amants de la lírica...
I en l'infinita corva
d'aquells llavis vermells,
hi habitava, com un hoste més,
el llamp, el foc i el vent.

Aromes de mar

Aromes de mar, 
pinzellades de sal
vora l'estora del teu blau.
Sense temps ni distància,
guardo l'instant 
en el tresor de la memòria,
en el calaix d'un somni
fet a mida,
en la mirada d'uns ulls delitosos,
en el silenci de la tarda fràgil,
i com més et sé, i et miro,
més em reconec, i em faig ona.

Danso amb el mar

Danso amb el mar...
incansable batec blau,
onatge d'argent
que ressegueixes
el contorn del somni.
Ets l'esclat de la matinada,
el perfum rogenc de la tarda,
el silenci de la nit absent.
Vull romandre
en les teves aigues clares,
fins fer-se visible la matinada,
fins esdevindre ona i abraçar-te.

Hi ha un paratge

Hi ha un paratge en els teus ulls

on s'hi passeja el color de l'estiu,

un indret atemporal,

d'inacabables tardes...

on s'hi dibuixen plàcids somriures,

on la brisa embolcalla la pell bruna.

Hi ha un paratge en els teus ulls

on la lluna vessa somnis,

on la matinada et desperta

versant poemes...

Tots els silencis es tornen cançó

quan el paratge visita els teus ulls.

Parlen les mirades

Parlen les mirades...

Són els ulls la veu de l'ànima?

Des del silenci d'aquest temps,

m'he tornat observador...

Em commou la bellesa 

d'un somriure,

la remor de la brisa marina,

la tendresa d'una mà amiga,

la carícia d'un bes,

una llàgrima salada,

una gota d'aigua a la cara,

el lleu crepitar d'una flama.

I després una pausa,

un silenci,

un batec,

un calfred.

I parlen le mirades...