Guardo la tebiesa en la nit efímera, i el calfred humit que recòrre el cos. Els llavis ben a prop, i les mans avançant... com remolins de plaer, conquerint el cos. Em circula per la pell l'aroma fràgil del record, i em perdo... en una realitat convertida en somni.
Tímidament em mires, i jo hi veig el desig en els teus ulls... Tímidament ens hem quedat sense mots... només els alès parlen. Tímidament el tacte de les teves mans m'estremeix el cos. Tímidament la tebiesa a la pell.. ens va encenent...
Encara ens queda un temps per sentir... descobrir-nos en mirades que lentament sucumbeixen al desig. Encara ens queda el frec a frec a la pell que aviva el foc, la templança de les mans que cerquen carícies noves. Encara ens queda un temps per saber-nos, tu i jo, immersos en el desig