Sóc la mà

Sóc la mà 
que sap dels teus silencis,
la mà càlida que t'embolica
els sentits.

Quan la nit em cerca,

llisco plàcidament 
sobre la seda fina de la pell, 
t' acaricio el cos,
m'enfilo pel cabells,

volto com en un trapezi
pel riu de les emocions.

I tu observes el meu moviment,

la plasticitat dels dits...

Sóc la mà que calla i escolta,

la mà de les hores buides,
la mà que emplena els sentits.