Encara ens queda

Encara ens queda 
un temps per sentir...
descobrir-nos en mirades
que lentament sucumbeixen
al desig.

Encara ens queda
el frec a frec a la pell
que aviva el foc,
la templança de les mans
que cerquen carícies noves.

Encara ens queda
un temps per saber-nos,
tu i jo, immersos en el desig

Vent

El capvespre sinuós
em retorna el silenci,
la veu del temps
em retorna el vers,
inquietant...el vent,
s'esmuny...
per entre els solcs
de la la nit.

Llum

Desperta encuriosida,
la llum, voleia...
damunt d'un núvol blau,
crepitant, encén el cel.
Efímeres pinzellades
de foc, juguen amb el color.
Tot és lent i màgic...
i la llum travessa l'espai,
i el temps es desfà...
en un mar de llum etèria

Els ulls

He vist els teus ulls,
silenciosos, parlant-me...

No ha calgut cap paraula,
cap mot ha perturbat
el silenci de la tarda.

Només els ulls,
només la melodia
d'una mirada, parlant-me...

L'enigma de la nit

Sóc el somni que pernocta
dins els teus ulls,
plàcid...va encenent la nit.
Sóc la melodia que desperta
els sentits,
la carícia efímera del somni.
Sóc el bes ansiós de la lluna,
l'enigma de la nit.

Som

Aromes d'un capvespre 

encès...

còmplices de la nit.

Som navegants 

d'un mar efímer,

som la carícia 
que abriga el somni,

el despertar d'un desig.

Aromes d'un capvespre 

encès...

còmplices de la nit.

Som el que sentim.

Mirades d'aigua

Mirant-nos els ulls,   
sense parlar,      

tot s'omple de sentit.
A fora plou,
i l'aigua acarona
el vidre entelat.
Dolços, els llavis,
cerquen la pell.
Tèbies, les mans,
acaricien el cos.
Neix el desig.
A fora plou,
i l'aigua pinta
la nuesa
dels ulls al mirall.