Sensacions

M'agrada mirar-te,
esbrinar que diuen
els teus ulls...
percebre una sensació
que inexplicablement
brolla...sense saber
ben bé el perquè,
provocant un sentiment.
M'agrada expressar
el que sento, 
a través d'un gest
o una paraula....
involucrant-me amb
cada fibra de l'emoció

Els meus ulls

Estimo aquests ulls
que s'obren
amb la llum del dia
i em mostren camins.
I els veig encesos
quan els toca la flama
de l'amor...
He vist la senzillesa
del seu esguard...
la pupil.la reflexada
en el blau del mar.
He sentit l'admiració
que es desperta
davant un cel rogenc
que crema de tanta llum
He vist els meus ulls
amb el to de la melangia..
i els he vist plorar,
davant un mirall  d'enyorances

L'ombra de la flama

Tremola la flama...

l'aire projecte el reflex
d'una ombra,
el dibuix d'un contorn, 
la corvatura d'un cos.

S'instaura l'aroma de la cera

La nit espera pacientment
en el llindar del somni...
s'esgoten les hores,

S'apaga la flama.

Cant a un devot de Sant Hubert

L'alè de la nit clama la claror,

l'horitzó tot just comença a

encendre's...

i et poses en marxa...saps

que t'esperen camins gèlids,

hores de paciència...

Sempre fidel, al teu costat,

la gossa que marca el pas i

captura la presa.

El pas dels anys t'han enfortit

la pell, la vellesa no t'espanta,

segueixes conquerint el bosc,

amb templança i respecte,

tal hi com t'ho van ensenyar

els teus avantpassats.

I tot va canviant...inclús el bosc

ha deixat de ser com era abans,

els anys no passen en va,

les experiències a vegades

colpidores, t'han fet crèixer...

i en cada solc de la teva pell,

s'hi arrenglera el traç de la

saviesa.

Un altre jorn al bosc...

i et segueix embargant l'emoció

d'antany, les hores en les que

tu, la gossa, i el bosc, sou com

un sol cos, resistint estoicament

al pas dels anys.

Isabel Ribera i Carné

http://isabelribera.blogspot.com.es/

Nit de Reis

He mirat enrere...
amb l'inocència a les mans,
visualitzant la nit màgica
que alimenta els somnis.
He vist els ulls de la sorpresa,
la il.lusió que merma la son,
el record d'una Nit màgica.
Des del balcó de ca l'àvia,
he vist els Reis passar,..
amb el fred a les galtes,
la bufanda al coll, i el fanalet
encès, ben aprop del cor.

Silenci a la ciutat

S'omplen de gent els carrers, 
llums i aparadors atrauen  
les mirades, 
són el reclam de les compres...
cerquem regals.
Caminem de pressa, amb 
el neguit al cos, a l'espera de 
trobar una nova adquisició
que ens donarà uns instants 
de plaer.
S'escolta el ressò de les veus...
l'ebullició de la gran ciutat...
i al mateix temps,
l'existència d'un gran silenci,
les mirades es tornen opaques...
i en els rostres s'intensifica la solitud.
És la societat que clama al consum

Temps de sal

Esmicolo la sorra de la platja,

em rellisca per entre els dits,

cau…fina, sobre un polsim de

records….

Se'n va el temps...

amansa les hores dins la mar.

I ve l’onada,  i torna a marxar,

i a la pell em traspua la sal.

Es curen les ferides, dins la mar