Quieta la nit

Quieta la nit
respira solitud,
embriagada de sons,
fosca, clareja en somni.
Tic,tac, tic, tac, 
fa el rellotge.
Entre sons de piano àntic,
una veu entona melodies
de blues.
A càmera lenta dansen
fotogrames.
El perfum de la nit quieta
enllaça les mans tèbies
de desig.
Si em mires s'esfondra
el silenci, i es torna clara
la nit que embolica
el somni fosc.
Si em beses s'estremeix
la pell, i es fa tendra
la matinada freda.
Quieta la nit,
viu en un sospir.