Surts quan despunta el dia...

Surts quan despunta el dia,

quan el raig es cola per entre les façanes velles,

il.luminant-te.

El pas àgil, esvelt el cos, dus un somriure als llavis, 

i el vel de misteri als ulls.
Elegant, travesses per carrers empedrats, 

m'arriben aromes de talc, de les robes vaporoses,
i un aire romàntic que desprens al passar.

Com m'agrada mirar-te! Seguir el teu pas!

imaginar-me el teu món particular.
No em cal saber com ets, en tinc prou en mirar-te, 

en saber-te sense saber-te del cert,
perque el que realment em motiva,
és l'invenció que empren la meva imaginació,
quan et veig.