De bat a bat

La nit m'enpeny a somiar...
de bat a bat,
obre la porta al somni,
Veig horitzons de foc, 
i la mirada tendre
d'uns ulls melangiosos
ressorgint de la foscor.
Veig infinits colors,
viaranys de llum per descobrir
surant en un mar
que em convida
fins el fons del somni.
I volo sobre el llom blau,
la carícia de l'aire
em manté el vol.
I aquests horitzons de foc
m'estremeixen la pell,
i llisca, fina, sobre la galta
de l'emoció, la llàgrima.
Tot ho veig mentre dormo,
mentre el món oníric,
crea un espai,
on hi habitem els dos.