m'embarga una sensació de vigilia.
La fibra de l'aire travessa la quietud
de la nit, i es perllonga el so.
És temps de conversar sota un cel
que no gosa enfosquir,
al reflex d'una lluna que és el deleit
de la nit, asseguts davant la sinuosa
corva d'una flama seduida pel vent.
I no cedim a la son,
l'incèns crema les hores,
l'espelma consumeix la imaginació,
i la nit embolcalla la conversa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario