sábado, 16 de marzo de 2013

Quan somio

Puc ser una onada que es
dissolt dins uns ulls d'argent.
A la llum d'una lluna que
convoca el meu esguard.
Puc perdre'm i trobar-me
sota un cel d'estrelles.
Sentir com el vent transporta
el meu cos etèri, fràgil..
al recer del núvol blanc.

Puc veure com la nit aguarda
en el llindar a que s'acluquin
els ulls, i es forji la història...
La màgia del somni estrany

No hay comentarios:

Publicar un comentario