la llàgrima dòcil que sobrevé
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSDogdjIViSaeIet6sbxQvgOdf2_qXo1WW3yACuelJylExJdvqhIpMN3D9jOPdXukQf3_ag2GKNTXkBSJBETSwEzdIciYVwr46bTK-9wzespeX9R1BG-z2qa_ll05VpqS56da0Z1zZ20qZ/s320/nuvols+al+cel.jpg)
He sentit la tebiesa d'un
sentiment,
que m'embarga aquestes hores...
Llegint la veu que em parla
de tu pare,
que et dignifica,la satisfacció
de saber-te una bona persona,
la teva alegria que tan fàcilment
ens feies arribar.
Embargada per l'emoció de les
paraules, he tornat a reviure les
hores que un temps passat ens
van pertànyer...
No hay comentarios:
Publicar un comentario