Rere el vidre

Cortines d'aigua dibuixen
un paisatge amable,
malves i verds, ocres i blaus 
s'esllavisen en el llenç 
indescriptible de la tarda.
Fondre'm en aquestes aigües
d'infinits colors voldria...
Imaginar, jugar a inventar,
deixar que el pinzell del record
traçi amablement un instant.
Obrir el calaix on hi reposen
els somnis que un dia,
van gosar despertar.

Plou prou

Aquest matí és un llenç humit,

un plor que s'endevina necessari,
un encert que colma de riquesa
rius i pantans...

Lleugerament va agafant força,
udola per racons insòlits,
trena llàgrimes rere els vidres
del record.

Forma gotes on hi suren somnis
d'aquarel.la.

Avui plou prou.

Se'n va la llum

Mira com se'n va la llum...
com s'arrecera en la fondària
dels ulls tardorencs,
com s'esfondra en tímits horitzons
fins fer-se opaca.
Fugissera llum tardorenca...
mira com s'adorm
en la pell de l'enyorança.

Docilment va caient

Dòcilment va caient,
com una llàgrima
damunt la galta,
com un rierol 
que arrissa el vent.
Fina i plàcida,
sense fer estralls,
va caient...
banya els arbres,
mou la terra,
neteja l'ànima.
Bassalts d'aigua
sobre el silenci de l'asfalt.

Temprança, ritme, cadència

Traspuava en aquella pell tèbia,
la temprança, el ritme, la cadència....
la cadència de les notes a la mida del sentir.
El ritme d'un compàs genuí.
Sostinguts per breus instants,
avesats a la temprança de les mans,
a la caligrafia dels dits,
composavem melodies oblidades,
vestides d'anhels i enyorances...
Tot just allà on comença el silenci,
tot just allà,
estrenavem noves formes de sentir.

La matinada

La matinada té aquella llum
imperturbable de quan inicia el dia,
espontània i primerenca llum.
Efímera quietud que travessa
el temps del somni
i desperta el cos arraulit,
entre llençols de lluna clara.
És l'hora de l'assossec i la calma,
i flueixen les idees,
i es mitiguen les pors,
i s'enlairen els versos...
en la primerenca llum de la matinada.

Pare

Queda lluny aquell temps..

a voltes el pensament
escurça distàncies,
com en un somni,
difuminades les imatges...
i de sobte tan clares!
I entre el record i l'enyorança,
circulen al seu aire, les llàgrimes.
The imaginat tantes vegades...
Com series ara, que diries!
quines converses tindriem...
Era una nena llavors,
només en sabia de jocs.
I es va aturar el temps,
aquell 16 d'agost.
Avui feies anys pare,
hi ho cel.lebrariem
envoltats de pastissos dolços
i abraçades, desitjos i somnis
d'una filla que enyora al pare.