Tímidament em mires, i jo hi veig el desig en els teus ulls... Tímidament ens hem quedat sense mots... només els alès parlen. Tímidament el tacte de les teves mans m'estremeix el cos. Tímidament la tebiesa a la pell.. ens va encenent...
Encara ens queda un temps per sentir... descobrir-nos en mirades que lentament sucumbeixen al desig. Encara ens queda el frec a frec a la pell que aviva el foc, la templança de les mans que cerquen carícies noves. Encara ens queda un temps per saber-nos, tu i jo, immersos en el desig
Desperta encuriosida,
la llum, voleia...
damunt d'un núvol blau,
crepitant, encén el cel.
Efímeres pinzellades
de foc, juguen amb el color.
Tot és lent i màgic...
i la llum travessa l'espai,
i el temps es desfà...
en un mar de llum etèria
Sóc el somni que pernocta
dins els teus ulls,
plàcid...va encenent la nit.
Sóc la melodia que desperta
els sentits,
la carícia efímera del somni.
Sóc el bes ansiós de la lluna,
l'enigma de la nit.