domingo, 21 de septiembre de 2014

La Lluna



Ressegueixo amb ulls
expectants,
el contorn d'una lluna
que em copsa la mirada.
Plàcidament... 
em lliuro al seu encant.
Diuen els àntics,
que quan ella et mira,
s'estableix el lligam,
i veus reflexada
la seva llum,
en les profunditats
dels ulls.

Amor blau

De la mà caminem...
per platges desertes,
dibuixant mots...
damunt la sorra molla,
endevinant mirades,
que nomes coneix
la platja.
El mar ens ha vist
jugar amb les onades,
somrients, corpresos
l'un de l'altre.
El mar acull els silencis
que sobtadament,
desem en les fondes
aigües, secretes.
d'un amor blau.

domingo, 14 de septiembre de 2014

Haikú


Passes de solitud,
empremtes de tu;
dis l'esfera del temps.

Isabel Ribera i Carné.

domingo, 7 de septiembre de 2014

Vull

Vull parlar-te en silenci
i percebre la fibra de l'emoció.
Vull desfer el nus que lliga
el sentiment i inpregnar-me 
de la senzillesa íntima del teu cos.
Vull fondre'm en l'alè de l'emoció,
i nodrir-me d'intimitat,
un capvespre qualsevol,
quan la llum deixa de brillar.

martes, 19 de agosto de 2014

Veus del desert

A càmera lenta,
per entre solcs
de sorra fina,
per entre silencis
estremidors,
desplaço el cos,
per entre espais
atemporals,
despullo el temps,
i les hores copsen
els sentits.
Les veus del desert
dansen amb el vent,
com ulls de lluna
en l’horitzó,
com vels eteris
fregant el cos.
Escric versos
amb tinta roja
del desert.

Entre llibres i llençols


Entre llibres i llençols
batega un desig,
de sinuosa llum 
es vesteix la tarda,
de carícies noves
esculpint el cos,
d’aromes suaus
traspuant la pell.
Abraça’m de matinada,
quan encara perduri 
el teu aroma en el meu cos.
Desperta’m a besades,
mentre els dos veiem
sortir 
el sol.
Entre llibres i llençols,
a l’esclat d’un desig,
tu i jo

domingo, 1 de junio de 2014

Mirant al món

Observes la realitat
d'un món
que no et convenç.

Tanta fressa,
tantes paraules

que no diuen res...
Navegues en un mar 
encrespat, 
a voltes 
un vent espès et tomba.
El perfil de l'inocència
no et veda el pas,
i en el camí agrest, 
t'alces  quan cal.
De nit albergues 
en silencis reveladors, 
on llargues ombres 
visibles et
 parlen 
d'un nou món.

Inventes històries,
teixeixes somnis,
apiles cançons,
a la recerca
d'aquest nou món.