Desig

S'allunya la tarda
i el silenci destapa
el teus ulls...
he vist la seva silueta
reflexant-se en el gris
del cel...
i voldria atançar-me
a la seva llum...
saber que em miren
i em desitgen,
i veure-hi el seu desig
en els meus ulls.

Llum de lluna

La nit es vesteix de poesia,
de llum sense reserva...
sento el ressò de les notes
musicals que acompassen
el vers. 

S'enceta un debat entre la nit
i la lluna, es professen
en mirades encissadores
que atenuen la foscor.

La nit s'estremeix amb la lluna
i s'adorm al bressol d'un somni
templat.

Marfil de nit

 

Tu ets el marfil
de la nit, l'enigma
de la foscor.

I encens somnis,
i corprens mirades...

Em deleita la teva forma,
el traç tan ben definit,
i la llum incesant...
que no deixo de mirar...

Et desitjo com ho fa la nit,
i prenc part de la teva
essència en un instant
d'inspiració

Perdre'm

Perdre’m en la fredor 

dels teus ulls,
apropar-me al silenci 

de les paraules,
tastar els llavis del desig, 

acariciar les mans tèbies.
Deixar que succeeixi 

el que hagi de succeir, 

sense cap raó ni intenció 

d’entendre-ho.

Voldria

Voldria ocupar un espai 

en el teu temps,

un lloc en el teu cor,

despertar en el silenci 

dels teus ulls,

adormir-me en el bressol 

dels teus braços,

fondre’m en el sabor 

dels teus llavis.

Saber que no ens atrapa 

la monotonia,

ni ens desanima l’entorn,

ni ens roba hores l’obligació.

Silueta del desig

Enfosqueix 

el cel
i tu t'apropes,
arrodonint 

la forma,
vessant la llum,
creant el somni...
i no s'acluquen
el ulls,
i ja no és fosca
la nit...
Complaent
i encissadora,
silueta del desig.

Aromes de mar

Brama el mar,
sota un cel que
convoca els meus
ulls a fondre's
en els seus colors,
i es fonen...
encessos com flames
que allibera el vent.
Sento el lleu polsim
de la sorra sobre la pell
i l'aroma de la sal.
Reposa el mar,
sota un cel adormit,
la platja solitària,
acull el galop d'un cavall
que juga amb l'esquitx
de les ones...