Avui...darrer dia de l'any,
fem balanç...i ens adonem
de tot el que hem
après,
aquelles petites coses que
fan grans els moments.
Segurament la majoria
de nosaltres, hem gaudit
del caliu d'una bona amistat,
el
víncle que ens uneix quan
som capaços de compartir.
Hi haurà hagut
estones de
decepció, desencís...al igual
que n'hi ha hagut d'alegria
i
retrovament...així és la vida
i això és viure...
Vull donar les
gràcies a tots
aquells que heu acompanyat
les meves passes, en aquest
caminar que és LA VIDA.
lunes, 31 de diciembre de 2012
sábado, 22 de diciembre de 2012
Bones Festes
El cel s'ha
encès
de flames que clamen
la llum...
de veus càlides que
aminoren silencis...
i es fon la solitud
en un esclat de llum...
Bones Festes
i Bon Any a tots.
de flames que clamen
la llum...
de veus càlides que
aminoren silencis...
i es fon la solitud
en un esclat de llum...
Bones Festes
i Bon Any a tots.
miércoles, 19 de diciembre de 2012
Silencis de neu
He vist tardes
albergant el silenci,
mots arrenglerats sobre
el perfum blanc de l'hivern.
El deleit d'una ploma blanca
que s'esmera en plasmar
una història.
He lliscat damunt l'estora
d'un temps gèlid... al recer
d'un sol que s'amaga rere
el núvol pàlid.
He vist tardes d'inacabats
silencis...a l'abric del temps.
albergant el silenci,
mots arrenglerats sobre
el perfum blanc de l'hivern.
El deleit d'una ploma blanca
que s'esmera en plasmar
una història.
He lliscat damunt l'estora
d'un temps gèlid... al recer
d'un sol que s'amaga rere
el núvol pàlid.
He vist tardes d'inacabats
silencis...a l'abric del temps.
Retrovaments
S'inclina el raig de sol
per l'escletxa del temps,
l'horitzó es lliura a les
carícies d'un mar que es
desperta,
a les veus d'un bosc que
alberga el silenci.
Les mans cerquen l'abric
d'altres mans...
les veus càlides d'aquells
qui estimen, les hores
de retrovaments...
Els capvespres s'il.luminen
de llums que encenen
somnis i apaguen neguits,
i allà dalt la lluna blanca,
amorosa... besant la gèlida
nit.
per l'escletxa del temps,
l'horitzó es lliura a les
carícies d'un mar que es
desperta,
a les veus d'un bosc que
alberga el silenci.
Les mans cerquen l'abric
d'altres mans...
les veus càlides d'aquells
qui estimen, les hores
de retrovaments...
Els capvespres s'il.luminen
de llums que encenen
somnis i apaguen neguits,
i allà dalt la lluna blanca,
amorosa... besant la gèlida
nit.
Encadenats al temps
Res és del tot nostre,
malgrat la porció de temps
del que disposem...
venim a aquest món nus...
i marxem d'ell,
plens de records a frec de pell.
En sabem ben poc del nostre
temps...
aquell que se'ns entrega
a cadascú de nosaltres
sense possibilitat de retorn
quan s'acaba.
Malgastem els dies que ens
pertànyen, encadenats
a obligaciones innecessàries
que ens hem anat imposant.
No és fàcil desprendre-se'n,
malgrat la porció de temps
del que disposem...
venim a aquest món nus...
i marxem d'ell,
plens de records a frec de pell.
En sabem ben poc del nostre
temps...
aquell que se'ns entrega
a cadascú de nosaltres
sense possibilitat de retorn
quan s'acaba.
Malgastem els dies que ens
pertànyen, encadenats
a obligaciones innecessàries
que ens hem anat imposant.
No és fàcil desprendre-se'n,
estem fets de patrons de
conducta, adquirits al llarg
de
tots aquests anys.
L'home lliure, és aquell que
L'home lliure, és aquell que
pot viure
sense encadenar-se
al temps
sábado, 15 de diciembre de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)