La fulla

Bressola enmig
de l'aire espès...
i cau lentament
fins fregar el terra.

El capvespre és

òpac i el núvol gris

vol plorar,
s'arrengleren les
llàgrimes sobre
la tèbia pell de
l'aigua.
El silenci nocturn
ennalteix el so,
i les hores buides
li acaronen el cos.

Vora el blau

Plàcides hores vora el blau...
i l'alè fred que conjuga les
paraules amb el vent.,
el ressò de la veu hiverna
dins del mar,
i cerco una melodia que
templi l'enyorança que em
presiona el pit.
El retorn de les hores càlides
d'estiu...
L'hivern es perllonga, i la veu
enmudeix.
Quan les onades trenquin
el silenci...el ressò de la veu
emergirà del mar, i tornaran
les plàcides hores vora el blau