Vine...

Vine,
quin plaer és sentir-te...
lliscar en el dolç almívar
d'uns llavis que em són bàlsam.
T'he dit que m'has deixat el blau
del mar als ulls?
que la tendresa de les teves mans
ja habita el meu cos...
T'he dit que m'he lliurat al vol efímer
del somni, i que els alès del temps
s' han fusionat amb el mar?
Aii...que n'és de màgic l'espai
que ens vincle el vol.
Vine...

El bes

El vespre s'insinua amb delit,
la tímida carícia d'uns llavis
petoners avança fins fondre's 
en la pell.
Cada solc queda impregnat
de l'essència renovadora del bes.
La nit s'insinua amb delit,
la lluna deixa entreveure
el seu cos, s'apropa als llavis
petoners, s'esllavissa en ells
en besades de llum, de foc...
Delitosa és la lluna,
a l'abric de la nit.

Juguem a imaginar...

Juguem a imaginar
que som gotes d'aigua
lliscant per la pell del silenci,
que neixem efimeres,
transparents, com la rosada 
d'un matí lluent.

Juguem a imaginar
que som llàgrimes de sal,
desfent el plor del silenci,
conjugant el verb estimar.

Juguem a imaginar
que som llum,
i que en cada racó de tot
lo perceptible i lo imperceptible,
hi trobem la màgia...

Juguem a imaginar
que cada dia neix el sol
quan creiem en l'amor.

Imaginar...quin gran verb!

Saber-te, saber-me

M'agrada somiar-te,
saber-me en un estat d'anhel,
saber que hi ets i no et veig.
Saber que en algun moment
s' acomplirà el desig.
M'agrada enyorar-te,
saber-me en la distància
que agombola espais,
tot i sabent que no sempre
hi seràs...
i el que més m'agrada és,
que a pesar de saber-ho
amb tanta certesa,
et sento i et sé ben present.

Joc de llum

M'agrada fixar-me en el joc 
que ofereix la llum...
com es vessa 
per entre escletxes rovellades, 
con s' esllavissa
per racons infranquejables,
com juga amb les ombres
i dibuixa un sol als ulls.
M'agrada el seu joc constant,
quan cau la tarda
i es desfà en horitzons de foc,
entremaliada va jugant...
fins fondre's
en contorns de lluna.

Perdre'm

Perdre'm en els llavis 
insinuants
de la boca petonera, 
avançar cap el gust afruitat
dels seus petons.
Perdre'm en la tendresa
de les mans expertes
fraguant la pell,
en mirades de silenci
que ho diuen tot...
Tènue llum d'uns ulls
que exploren els meus.
Perdre'm en aromes d'estiu,
d'encens, de flames delirants.
Exhalar la flaire de la nit
conquerint les pells.

Joc de llum

M'agrada fixar-me en el joc
que ofereix la llum...
com es vessa
per entre escletxes rovellades,
com s'esllavissa
per racons infranquejables,
com juga amb les ombres
i dibuixa un sol als ulls.
M'agrada el seu joc constant,
quan cau la tarda
i es desfà en horitzons de foc,
entremeliada va jugant...
fins fondre's en contorns de lluna.