Qui pogués tornar
a l'época senzilla,
a l'espai reservat
a la imaginació,
a l'infància.
Qui pogués ser
l'inventor dels jocs,
i jugar sense límit
de temps,
i reviure moments
entranyables,
escoltant novament
la melodia...
d'infinits dies de Sol
i platja.
Qui pogues,
per un instant,
tornar a reviure
l'infància
Vessen sentiments...Em desvetllo en la nit,
Tot silenci em porta
cap a tu,tot sentiment arraulit
en un sol pensament.
Cal que la nit acaroniel sentiment.Cal un somni per dormir,
Un moment de descans,que aminori el desencís.
Deso miratges,
deso pensaments
que avancen
esgraons de solitud.
I els mots
que em queden
per dir...
els deso,
en el silenci
dels teus ulls.
A l'empar de la muntanyahi viu Gerri de la Sal,El seu rostre de pedra,conforma la fisonomia d'un temps passat,enfilem per carrers adoquinats, seduits per la melodia del riu, la corrent de l'aigua que flueix constant...Gerri de la Sal,és el vell camí a un tempsque no s'esgota,és el punt on conflueixensilencis i remors...és una bella pintura del Pallars.
Quantes nits t'he pensat...a la llum d'una lluna embaucadora, a la placidesa d'un silenci he anat aclucant els ulls, i m'he adormit,dins un somni on hi eres tu.L'ombra i la llum comparteixen espais...És el dia un finestral per on hi aboca la llum,i la nit, és tota ombra.Tanmateix, hi ha dies on s'instal.len
les ombres...i nits, que corprenen
de tanta llum
Mira-li els ulls,i sent el seu deliri,observa la llàgrima que vol expressardesencís o dolor...la solitud d'una miradaque creix en el desert.Mira-li els ulls,i observa el misterid'una llum que hi viureclosa en ells,a la recerca d'una llunaimpossible d'assolir.Mira-l'hi els ulls,
i digues...
que és el que hi veus tu.
La veu dels records
se'm fan present,
i torno a reviure
els estius a Synera.
Eren dies de jocs,
de banys de mar i Sol.
Camino sobre l'estora
d'un temps d'infantesa.
Conscient de l'ARA,
les vivències d'aquells
dies, se'm presenten
nítides i clares...
i és com si el temps
s'hagués atura't,
en l'estiu de 1981,
a Synera.
