L'esclat de la paraula

He cercat la solitud necessària
per descriure el que em complau,
per percebre les sensacions
arràn de pell.
He vist un mar tenyit de somnis,
el bressol de les onades
removent els sentiments...
M'he deixat acariciar per la brisa
encissadora que desembolica el mot.
Sentint a cau d'orella... 
l'esclat de la paraula feta poesia.

Pensament d'una tarda

Esclaten amb força les ones
que el vent empeny arran
de costa.
Em lliuro a la tarda fràgil,
al dibuix d'un mar inquiet,
a la seducció d'un Sol
que encara escalfa,
al traç imaginàri d'un núvol
que reposa sota un cel serè.
Respiro el vent plàcid que arrela
dins el mar,
l'aroma de la sal que perdura
en el pensament d'una tarda

Sentits

Mira'm en la penombra
de la nit, quan els meus
ulls encenguin els teus.
Escolta'm en el silenci
d'un capvespre fred,
quan les paraules brollin
de dins.
Besa'm en la matinada
suau, quan la llum em
convoqui davant dels
teus ulls.
Abraça el meu cos templat...
en la tremolor d'una tarda
d'hivern.
Convoca els meus sentits...
al recer del teu esguard.

Espai diàfan

Perduren les ombres...
en l'espai diàfan del somni,

senyals incomprensibles
a la raó pinten rostres
inacabats...

tracen històries incoherents...
esmicolen un temps inexistent..

Desperta la llum de l'albada,
l'inconscient abandona el joc,

es fonen les ombres...
en l'espai diàfan del somni.

Despertars

Desperta el sol
amb la timidesa
del primer raig,
travessa l'horitzó
i esclata el color.
Descansen sobre
mar obert,
un grup de núvols
que el cel ha deixat
anar.
A la platja,
arriben aromes
de sal... alliberen
els cinc sentits
a la tebiesa d'unes
hores plàcides,
al tacte de la pell
càlida que el sol
escalfa.
El remor de la
tarda du la veu
d'un mar antic,
velles cançons
de mariners
que s'apleguen
a recer de costa

El nostre temps

Vivíem immersos
en un temps que
havíem fet nostre,
les hores esdevenien
invisibles als ulls.
Havíem après a viure
amb els cinc sentits,
a estimar-nos sense
reserves,
a prescindir del món
exterior, aquell que
ens havia usurpat
la llibertat,
i ens abocàvem 
al temps desprovist
d'hores...
eternitzant el moment

Els girasols

La rosada gela

el camp,
i enmudeix el
dia.
Més enllà del 
fred, l'horitzó
enceta el color
de la calidesa
i fon el gel
Obren els ulls
els girasols,
al tacte fi i
sedós del raig
que els escalfa.